Amb una maleta, una petita pomera i el desig de tornar prest, la Bettina deixa enrere la llar i la família per descansar del soroll de les bombes i de la por que provoca la guerra. En arribar a la seva “nova casa”, un camp de refugiats, s’adona no hi ha res que sigui com s’imaginava.

Aquest espectacle aborda la incertesa, el desarrelament i la vulnerabilitat que viuen els infants refugiats que, després d’abandonar casa seva i deixar enrere la família, es troben sols sense saber quin serà el seu destí.

Si una llar és el lloc on cada persona habita amb sensació de seguretat i calma, quina és la unitat mínima necessària perquè això es produeixi? Tal vegada una abraçada pot ser la casa més petita.