Tres finestres, un edifici on tres dones ens parlen d’un no poder parar. Tot s’ensorra, es trenca, la maleïda guerra eterna. Tres pallasses es troben en el camí de l’èxode per recrear el món i tornar-nos el plaer de riure’ns de les coses més petites i posar el dit a la nafra de les coses que ens molesten. Elles viuen en les històries que s’han explicat en tots els conflictes i ho fan utilitzant els números dels pallassos antics per reafirmar la voluntat de ser còmiques. Tres heroïnes oblidades que expliquen la seva història amb la voluntat de riure i fer riure, per viure en la nostra memòria.